La nova Llei d'Habitatge inclou novetats que abans no estaven recollides en cap normativa, com ara la regulació dels preus de lloguer en zones desafavorides, una nova definició del nombre de grans propietaris i l'elaboració d'un índex de referència que determinarà les rendes a cobrar. A més a més, s'han plantejat més protecció sobre els desallotjaments de persones en situació de vulnerabilitat i la flexibilització dels criteris perquè l'administració declari una àrea de mercat tensionat.

A Bolsa de la Vivenda t'expliquem quins són els canvis principals que introdueix la nova llei en matèria de lloguer.

Una de les disposicions més importants de la llei és el límit de lloguer, que estableix el preu més alt al que els propietaris poden augmentar el lloguer que cobren als seus llogaters. Actualment, el límit està establert al 2% per a totes les propietats de lloguer, però augmentarà al 3% el 2024 i a una nova taxa que només s'aplicarà a les àrees calentes a partir del 2025.

Tant els grans com els petits propietaris d'habitatges es veuran afectats per les reglamentacions, que també s'apliquen als nous contractes immobiliaris, així com als existents. Depenent de la naturalesa del contracte i de la propietat, es decidiran aquestes restriccions. Així, les de petits propietaris es controlaran "mitjançant la indexació a la renda anterior vigent", mentre que les de grans propietaris es controlaran "mitjançant l'aplicació de l'índex de contenció de preus". L'índex de preus es farà servir com a punt de referència quan un petit propietari llogui un habitatge per primera vegada.

Els requisits per qualificar una zona com a tensionada es redueixen per als governs regionals i locals. Amb el nou text, la declaració es pot fer efectiva si es compleix algun dels dos requisits legals: o l'esforç econòmic supera el 30% de la renda mitjana o les pujades de preus són com a mínim un 3% superiors a l'IPC. La comunitat autònoma o el municipi ha de declarar la zona a tensionar, i ho ha de fer d’acord amb un procés de revisió de tres anys.

Una altra innovació és el redisseny de la definició del terme "gran tenidor", que tindrà un impacte tant en persones físiques com jurídiques. La norma dóna a les comunitats autònomes l'opció de rebaixar el requisit perquè un arrendador qualifiqui com a gran tenidor de 10 a 5 habitatges en una zona tensionada i s'utilitzarà un índex de contenció de preus a l'hora de llogar a aquestes zones.